|
Psicologia.
Definició i conceptes
 
La Psicologia està a la base
La
psicologia, què és i què pot
La
Psicologia és la ciència de l'home i de la dona
(certament, també existeix una psicologia animal, però aquí
ens vam referir exclusivament a la psicologia humana), és la
ciència de la personalitat, manera de ser, i els seus
comportaments conseqüents, distintes formes d'actuar i
comportaments, tant des de l'aspecte individual com grupal. És
la ciència que estudia les causes d'aquests comportaments i
personalitat corresponent, siguin aquestes conscients o
inconscients. Així com també, la ciència que estudia les
seves conseqüències i les seves possibles modificacions,
modificacions que la persona pugui aplicar al seu
perfeccionament, millora i benestar:
“La
Psicologia (humana) és la ciència de l'home i de la dona, de
la seva personalitat o manera d'ésser, i dels seus
comportaments conseqüents, tant des de la perspectiva
individual com grupal, és la ciència que estudia les causes
d'aquests comportaments i personalitat corresponent, siguin
aquestes conscients o inconscients, així com també les seves
conseqüències i les seves possibles modificacions,
modificacions que la persona pot aplicar a la seva millora i
benestar individuals i socials”
(Antoni Ramis Caldentey, 1992).
Atès
que la Psicologia és la ciència genuïnament humana, la
ciència que millor facilita a la persona la seva pròpia
comprensió i millora, no es comprèn com no és una assignatura
comuna general al llarg de tots els cursos, de qualsevol sistema
educatiu. No estudiam l'home i la dona i si estudiem, en canvi,
la seva estructura inerta (biologia, fisiologia, anatomia,...)
així com les seves produccions (història, pensament,
llenguatge, art, matemàtiques,...) i altres ciències
independents de la pròpia humanitat (geologia, física,
química, geografia,...). Només interessos polític-econòmics
poden explicar aquesta incoherència monumental. Quan en 1990, a
Espanya, la Llei Orgànica General del Sistema Educatiu, llei
destinada a aplicar les directrius de la Constitució a
l'Educació (que cometia la incoherència d'oferir l'educació
formal del tram bàsic, obligatori, secundari a no professionals
de l'educació), implantava, per primera vegada en la història
dels sistemes educatius, la Psicologia com assignatura optativa
d'un dels dos cursos de batxillerat, vaig tenir ocasió de
preparar i explicar aquesta assignatura en un institut de Palma
(1992). El primer any, donada l'escassesa de cursos de
batxillerat (només 2), es va oferir als alumnes triar l'única
optativa que es donaria, entre “psicologia” i “una altra
optativa”, de l'àrea de la llengua castellana. 57 alumnes van
triar Psicologia i només 3 van triar l'altra optativa.
Finalitzant el curs i enquestats els alumnes i les alumnes sobre
quina assignatura els havia agradat més i quina assignatura
trobaven més pràctica i funcional per a aplicar en la vida
quotidiana de persones adultes, la Psicologia va sortir triada,
destacada en ambdues enquestes: Record una alumna que ens
contestava: “Per descomptat l'assignatura més útil per a la
vida, amb molta diferència, haurà estat ‘la Psicologia’ i,
per a la meva, molt especialment, el tema de la ‘motivació i
comportaments afectius-sexuals’” Record que en aquell tema
haviem arribat a la conclusió que “tot estava permès excepte
allò que pogués fer algun dany a un mateix o a altres
persones; tot estava permès des del respecte a un mateix i als
altres, i a les seves respectives voluntats”. Aquest respecte
i autorespeto tan vilipendiat avui dia, per certs polítics,
certes classes i certs grups.
La
Psicologia
comparteix característiques amb la Biologia i amb la Història,
ja que és una ciència que té com a objecte d'estudi el
comportament humà i també animal, però especialment l'home en
les seves dimensions individual i social.
Com
hem dit a la seva definició:
-
Estudia l'home i la dona com a tals home i dona. Estudia la seva
personalitat i les seves conductes.
-
La Psicologia és la ciència de la personalitat i de les seves
conductes (tant en l'aspecte individual com a social).
-
És la ciència que estudia les causes d'aquestes conductes i
personalitat (tant si són conscients com inconscients).
-
I també estudia les seves conseqüències i les seves possibles
modificacions.
La
psicologia ens permet aprendre aquests coneixements, per tal de
poder-los aplicar a la millora de les relacions interpersonals i
a una millor qualitat de vida personal.
La
Biologia
és la ciència que estudia la vida, la seva organització i les
lleis per les que es regeix. Així, doncs, la Biologia estudia a
l'home i la dona, però no com a tals home i dona, sinó com a
éssers vius. Però, també, en quant a éssers vius, està
interessada el la cèl·lula, el caragol, la tomàtiga i el ca,
per exemple.
La
Història
és la ciència que estudia els fets importants que han
realitzat els grups humans als distints llocs i temps (les
guerres Púniques, el reinat de Jaume I, la Revolució Francesa,
...). Així, doncs, la Història és una ciència humana i
social (no interessa tant el que fa un home totsol com el que fa
un grup col.lectivament). No s'interessa pel devenir dels
caragols i dels cans, sinó sols pels fets relevants dels homes
i les dones. Però, per altra banda, no és l'única ciència
humana (que estudia alguns aspectes humans). També ho són
l'Antropologia, l'Economia, el Dret, la Geografia humana, etc.
Pots
comentar o preguntar el que vulguis
|
