Arc-46: Societat       

Natura
Educació
Societat
Treball

Illes Balears
Cultura 
Món català
 

Adreces DG Joventut
Centres Culturals
Centres de Salut
Serveis Socials
Joan Riudavets
Justicia
Mapau
Miquel Barceló
Salvem Palestina
Sant Jordi 2
Vull viure amb tu

Fòrum Social Mundial
Política
Qualitat
RCE Mallorca
Felanitx
Son Oliva  

 

 

 

 

 

Cas Mataslapau, abreviant: Mapau;
o la "regeneració moral-política"

 


caricatures de Pau i
Angel; i Guillermo (Diario de Mallorca)

 

- Jopepé mallorquín, que me vas a buscar la ruina!
- Però quefe, què he fet jo que tu no sabessis i fins i tot no m’ho ordenassis?
- Sí jopepé, pero tenias que haselo sin dejar tantas huellas. ¿No sabes que pecado ignorado es pecado totalmente perdonado? Y ahora, asin, si el jues no es de los nuestros (aunque hay pocos que no lo sean, je, je) nos buscaran las pulgas. Pero si esto ocurre te echaré a los leones, por pardillo.
- Cony quefe, no m’agrada que me diguis jo pepé, que en pepe mari ets tu. A més jo només vaig ser el cervell que va interpretar-te; la mà executora va ser "sa nina".
- Acusica Barrabàs, al infierno te iràs... Xaume no me gusta que seas acusica que ya tengo yo bastante con defenderte a ti y a "sa nina", ¿por qué crees que os he hecho aforados?. A más a más, no se hable más, ¿no ves que cuanto más se hable es peor?.
- I jo que pensava que això seria com el cas del tunel de Sòller i em fotries sa potada!
- No hombre, esto se parece mucho más al caso Calvià, mucho más grave, sin conseguir el objetivo propuesto, pero sin ningún coste político, sólo económico, pagar las tres multas cienmillonarias, pero por dinero no estamos. El dinero, para nosotros no es un problema. El problema es el perder el poder absoluto. ¿Por qué te crees que te puse de medio ministro de nada ambiente, a ti que nunca fuiste un presidente elegido como sí lo fue Cañellas y sí lo soy yo?
- ¿Para hacerme aforado para que no me puedan pillar por el caso formentera?
- No hombre, esto no ha ocurrido y no habrá ocurrido mientras que yo quiera que no haya ocurrido. Te lo hice para chinchar a los que se han atrevido a usurparnos el poder en Baleares, y para tener un aliado mallorquín que me ayude en el bloqueo, acoso y derribo a estos atrevidos votantes, que han osado dar la mayoría a nuestra alternativa. Les odio. Pero tú, en esto, me ayudas y me ayudarás mucho. Vamos a ver si me has entendido: ¿Qué es formentera, Xaume?
- La dona de formentor?
- Muy bien, ya veo que vas aprendiendo rápido
- No quefe, si d’això ningú m’ha de mostrar res. Ja vaig néixer ensenyat. Trabajo, trabajo y trabajo.
- Calla y contesta que aquí la soberbia es patrimonio exclusivo mio y de los que quieren perder sus cargos.
- ¿Qué es argentina?
- una dona canosa?
- Premio. ¿Y santa fe?
- La fe que tenim tots amb tu que un dia te dignaste a baixar a la terra per a posar tus manos sobre nuestras cabesas i así beneir-nos per a sempre.
- Muy bien, ¿y la rosa y la maripau?
- Dos fillas de felipe que s’han infiltrat per a cercar-nos la ruina. En realidad el caso malapau l’han fet los sosialistes para perjudicar-nos a nosotros. Menos mal que tu, jo i "sa nina" somos muy vivos y el tiro les va a sortir por la culata.
- ¡Alto, el vivo soy yo!. Pero veo que has contestado bien: todavía me servirás para media docena d’emprenyos a los del Pacte i media docena de negaciones a financiaciones baleares. Mientras tanto tu niégalo todo. Esto no ha ocurrido... y si ha ocurrido lo han hecho los sosialistas.
- Gracies Xemari per dir-me "alto". No és que ho sigui, però com tu ets tan petitet... I no premis tant quan me parlis que t’ambruntaràs i n’ana no estirà gens contenta.
- Hala, calla y descansa, recluta.
- Així, ¿puedo venir al próximo conejo de misterios*? Ya sabes que el primero fue la experiencia más impactante de toda mi vida.
- ¡Pues no veas lo impactante que debe ser el último!
- Bé, idò, mentre tant, me dedicaré a desecar el Ebro, a salinizar Almeria i a celebrar el aniversario del Parc de Cabrera que se hizo, como todos los parques de la Islas, gràcies a l'empenyo meu i de nuestro Partido frente a la dura oposición del GOB i dels Verds.

* Evidentment les Institucions i les persones, en sí, ens mereixem el màxim respecte.
Però unes Institucions, unes persones i un Partit que defensen i protegeixen el cas Mapau, per a mi, tenen el mateix valor que el propi cas. Per altra banda, "donde las dan las toman", recordin el respecte que tenien aquests senyors al Govern i al Congrés de Diputats l'any 96 o el que han tengut a l'Ejecutiu Basc aquests darrers mesos.
En Nixon als EEUU i en Canyelles aquí mateix, per molt menys, varen haver de deixar el poder, però cap dels dos tenien, al darrera, un poder unidimensional i absolutista (producte d'una majoria absoluta) que els protegia. I els seus partits varen deixar, i fins i tot exigir, que es depurassin les responsabilitats corresponents.

No oblidem que aquest WEB és principal i, diríem, exclusivament, educatiu. No oblidem que la única "educació" efectiva és l’educació per modelatge -imitació de models-, que transmet les actituds dels models i els valors corresponents (l’ensenyament és una altra cosa). No oblidem que els models més impactants i més imitats per a la joventut són els dels dirigents polítics (els pares de la patria) i els de la resta de persones famoses (els pares sentimentals). Causa feredat un fet com el del cas Mapau. Ataca directament a l’essència de la democràcia: respectar la voluntat del poble expressada a les urnes. La Constitució és un instrument democràtic. És sorprenent, per incoherent, veure com uns dirigents diuen defensar a mort la Constitució, que sols és, ni més ni menys, que un atribut de la democràcia, i tracten el propi subjecte "Democràcia" com un pedaç brut, fent una tupinada amb la intenció de canviar la realitat de les coses, el color del resultat (en benefici propi, clar està). Curiosament el monopoli de la justícia fa que una realitat evident com un delicte no es pugui definir com a tal fins que el jutge hagi dictat sentència. En el cas que ens ocupa no podem dir que això és un delicte greu contra el poble balear i contra la democràcia, i ens hem de conformar amb l’eufemisme "presumpte". No obstant això sí que, com educadors, no necessitam esperar la sentència del jutge (la darrera vegada, essent un cas molt menys greu que aquest, la sentència jurídica va arribar tan tard que va arribar quan el fet, cas d’ésser delicte, ja havia prescrit) per a dir que és un fet políticament i educatiu totalment immoral que, cas de que generalisàs conductes semblants en el poble, acabaría amb la democràcia i amb les regles de joc de la convivència social. El mateix fet de que la majoria parlamentària del Partit negàs la possibilitat de la investigació política és un reconeixement, implícit, del fet i la seva gravetat. Si no hi hagués res mal fet ells serien els primers en voler que s’investigàs a fons, per a poder quedar lliures de tota culpa i de tota sospita.

Causa feredat que no hi hagi la vergonya suficient per a fer empagair als actors descoberts, de tal manera i en tal grau  com per a reconeguin el seu mal fet i demanin perdó al poble. Causa feredat l’actitud i cara de jugador de poker, com si no hagués passat, que posen alguns membres del Partit i alguns simpatitzants, quan no es pronuncien defensant el mal fet, que consideren ben fet, i als actors corresponents. Com és possible que un partit, per a defensar a dos o tres dels seus principals, sigui capaç d’assumir com a normalitat pròpia els mal fets immorals greus? Per poc que reflexionin tots els seus votants honests, que no hi tenguin un compromís ferm, no podran tornar a votar-los en consciència. Causa estupor veure amb quin desembaràs i naturalitat aquesta gent te diu: "El cel es groc. La terra del camp és blava". Jo vaig tenir la sort de topar-me amb un d’aquests i li vaig dir: "Per què, si jo veig el cel cel i la terra del camp marró?". Va tenir el sant judici (o la santa desvergonya) de contestar-me raonant: "per que jo ho dic, i basta!" (resposta molt pròpia, pròpia dels que no tenen la força de la raó, però sí tenen la raó de la força).

Causa feredat que per a algun respetable periodista la feredat siguin massa renous, mentre que el propi cas sigui un anou molt petitet (quasi bé no hi ha gens de partidisme).

Causa estupor que aquests que es queixen de lo mal educats i mal preparats que estan els joves estudiants d’ESO siguin els mateixos que ens donen aquests exemples educatius on tot val (en benefici meu i en perjudici de tots els altres).

Causa feredat veure la indefensió del poble que es troba, front a dirigents descoberts amb evidències, que segueixen dirigint, decidint i inaugurant, sense que pugui, el poble, fer res (igual que les dones que acusen que la seva parella les maltracta i ningú dels poders judicilas ni ejecutius posi el més mínim remei per a que deixin de fer-ho, tot i que la reincidència, en moltes ocasions, pugui dur a la desgràcia permanent o a la mort).

Causa feredat, finalment, el passotisme (quan no connivència) de part del poble que veu aquests escandols i no es belluga i traga com si res hagués passat (i és que no és sols al Pais Basc on es té por, tot i que sigui una altra por i tot i que no sempre, aquest immovilisme, ho sigui per por. Per cert, a mi, el qui més por m’ha fet al Pais Basc ha estat Fernando Savater quan ens ha amenaçat (sempre l'amenaça): "Al Pais Basc o guanyen els meus o hi haurà una guerra civil". Me recordava una actitud històrica). Si aquests casos passassin en una societat moralment sana, tothom sortiria al carrer i no tornaria entrar a ca seva fins que els que han fet el mal fet deixassin de tenir cap càrrec i cap competència de decisió sobre el poble.

Per altra banda, una persona moralment sana no pot aplicar allò de "a los mios con razón y sin ella". Una persona moralment sana ha d’aplicar allò de: "en principi tots són dels meus, i quan un dels meus perd la raó, o bé la recupera, o bé deixa de ser dels meus". Si donam la raó a qui no la té la perdem nosaltres; i si nosaltres pertanyem a una agrupació la perd tota l’agrupació.

No obstant això aquests dies he llegit noticies de que el Pacte de Consens ja està acabant la paciència i incitarà a la movilització ciutadana contra Madrid (concretament al cas dels immigrants "il·legals"). És molt convenient, tot i les afrentes, no perdre la calma i el seny i, front a la barbàrie, aplicar allò que deia aquell: "Al PP en lugar de darles caña les daremos ejemplo". Front a la trampa, honestetat; front a la beligerància, diàleg i consens; front a la unidimensionalitat, pluralitat; front a l'exclusió, integració. 

I a la gent honesta del PP, que estic segur que sou molts més dels que jo conec: no admeteu que aquesta taca molt concentrada vos embruti a tots, i, per altra banda, escoltau les altres veus que vos conviden al diàleg i la participació (no volgueu seguir essent "el PP cotra tots", excepte en el Pais Basc, clar). I a Balears no admeteu que pel fet de que, per que primera vegada en 70 anys no governeu a les Illes, els vostres afins de l'Estat puguin bloquejar i ofegar al poble balear del que vosaltres també formau part. A més, això té molt fàcil solució: Si els doblers que se'n van d'aqui a Madrid, amb billet d'anada i tornada, perden el billet de tornada, es queden sense viatjar i ja està (si Madrid segueix amb aquesta actitud econòmica respecte de les Illes, a partir de l'1 de Gener del 2002 tot el que ingressam a la Delegació d'Hisenda, per tots els conceptes, ho ingrassarem a la Conselleria d'Hisenda i s'ha acabat sa comèdia. I hi sortirem guanyant 150 mil milions de pessetes anuals, tot i que anularem, per imposició del Govern de Madrid, la solidaritat de la Comunitat amb altres regions menys afavorides de l'Estat).

Avis "para navegantes y para pescadores en río revuelto": No admetré cap part d'aquest text que no estigui dins el seu context i dins la totalitat de l'escrit, ja que una part d'una veritat, fora del seu context, pot ser la pitjor de les mentides. I ja n'he conegut massa molts que utilitzen aquesta tècnica.

Palma, 1 de Maig del 2001
Antoni Ramis Caldentey

Tornar


Tres anys justs desprès...

Pocs mesos desprès d'haver escrit l'escrit anterior, l'11 de setembre, el que ens causava estupor, i un gran dolor, eren els atemptats aeris a USA. Arc-46 va ser dels primers, el mateix dia 11 de setembre, en condemnar els atemptats, i expressar la seva solidaritat amb les víctimes, famílies, amics i amb tot el poble americà, al temps que demanàvem, als poderosos de les armes, serenitat, seny i justícia en lloc de cega venjança. Evidentment, no ens varen fer el més mínim cas. USA s'ha convertit en el país del món més irrespectuós amb la veritat, justícia i drets humans. Ha matat més innocents a Afganistan i Iraq i ha recolzat l'assassinat de innocents palestins, més, en tres anys, que tots els morts d'ETA en tota la seva existència i de tots els morts de l'11S (2001) junts.

Resulta curiós llegir l'escrit anterior i observar un paral·lelisme d'actitud i de tarannà tan gros entre el que ens causava feredat fa tres anys i el que ens la causa actualment. 

Els governs d'Espanya i de les Illes han invertit el seu signe polític. A Espanya ja no governa la dreta cavernícola del perillós aznarisme, sinó la dreta moderada del PSOE, mentre que les Illes són presidides per l'opac trist protagonista de l'escrit anterior. Tot i que sols va guanyar per 178 vots a Formentera i el giro de 180 graus del que es deia partit nacionalista de Unió de Mallorca, ara convertit en la cuina del Partit espanyolista més cavernícola que hem patit des de la restauració democràtica, a més de pel joc brut electoral del Partit i d'un important nombre de dinosaures empresarials, bàsicament turístics i de la construcció, tot i aquesta pírrica victòria deia, causa feredat que hi hagués tants de balears que els votassin, bé per interessos inconfessable, bé per partidisme irracional, bé per ignorància de la realitat de les coses. Votar la immoralitat sempre acaba perjudicant al propi poble que la vota. 

Causa estupor veure com a les darreres eleccions autonòmiques hi va haver milers de petits casos Mapau, per a aconseguir uns resultats més favorables (i aquest pic es va aconseguir) que els que es poden esperar sols de l'exemple i de les campanyes transparents, públiques i obertes; i com també es va intentar a les Comunitats de Madrid (amb èxit), de Catalunya (sense èxit) i Generals (també, sense èxit).

Causa feredat observar aquest paral·lelisme d'actituds i tarannà entre el que comentaven de fa tres anys i les actituds i tarannà (totalment irracionals i totalment greus) als casos de les guerres d'Afganistan i Iraq, dels comportaments pepers espanyols previs i posteriors al genocidi d'Iraq, a l'11M i al 14M (2004) i dels comportaments pepers del nostre Govern i dels seus partidaris previs i posteriors a les eleccions autonòmiques. 

Quin malson! 

Tanta sort que, en el pitjor dels casos, ja hem passat un dels quatre anys, sols ens queden tres anys d'aquest malson. 

Tot i que soc optimista i pens que molt abans d'això, gràcies a tots els balears de bona voluntat i bona fe, populars i empresaris inclosos, es produirà el canvi regenerador i de consens. Ens podrem despertar d'aquest malson.

Palma, 1 de maig de 2004
Antoni Ramis Caldentey

Tornar